| Entrevista amb Quim Brugué, Director General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya i membre del Consell Assessor de neòpolis. |
Dr. Joaquim Brugué i Torroella
Joaquim Brugué nascut a Barcelona el 1963, és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i és doctor en ciència política per la mateixa universitat. Compta amb un postgrau en anàlisi de dades en ciències socials per la Universitat d'Essex de Gran Bretanya i ha realitzat diverses estances en diverses universitats d'aquest país. Professor de ciència política, la seva activitat docent inclou també cursos i congressos relacionats amb polítiques públiques, administració local, serveis socials i participació ciutadana. Els seus projectes d'investigació tracten sobre immigració, polítiques socials, models polítics i serveis públics. Ha publicat diversos llibres sobre polítiques públiques i articles a revistes d'estudis polítics, de ciències polítiques i socials, de treball social, de relacions laborals, etc. En el món acadèmic, Brugué ha desenvolupat a diverses universitats tasques com a cap d'estudis, coordinador, responsable de programes i vicedegà d'ordenació acadèmica. Actualment Joaquim Brugué és director general de Participació Ciutadana a la Generalitat de Catalunya. 
1.- Joan Guitart escrivia un article d'opinió a El Punt on exposava que “l'actual desprestigi de la política té també raons històriques. Els quaranta anys de dictadura i de dèficit democràtic van produir una societat poc acostumada a creure en ella mateixa, amb poc sentit de les responsabilitats”. En aquest sentit, dades com el percentatge de participació electoral en les eleccions catalanes expressen un cert distanciament entre política i societat. Com interpreta i creu que s'ha d'afrontar aquesta situació el Director General de Participació Ciutadana? És cert que la història compta i que explica alguns dels trets de la nostra cultura política. Però també és cert que aquesta creixent distància entre la política i la societat no és específica ni de Catalunya ni d'Espanya. És un problema de la majoria de les democràcies del segle XXI; un segle on hi ha més democràcies que mai però on, al mateix temps, s'imposa la insatisfacció respecte el seu funcionament. Així doncs, mirant el present, hem de reconèixer que es tracta d'un fenomen conjuntural i que respon a raons complexes i de fons. Només reconeixent que cal apostar per la democràcia a mig i llarg termini podrem abordar el seu enfortiment. Si, en canvi, volem oferir solucions màgiques a curt termini, només contribuirem a debilitar encara més la democràcia. I no ens ho podem permetre, ja que la democràcia és un dels ingredients més valuosos –i a l'hora més febles- de la nostra societat.
2.- El món local es caracteritza per la proximitat i s'entén com l'escenari idoni per implicar als ciutadans. De fet, des del seu Departament destinen una part important de recursos a fomentar-hi mecanismes i processos participatius. Quins avantatges creu que genera l'aposta per incentivar que els governs locals incorporin criteris ciutadans en la gestió de la res pública?
Efectivament, l'àmbit local és un espai privilegiat per a la participació ciutadana. És en un entorn de proximitat com el local on la política pren forma i es fa comprensible als ciutadans. És en aquest entorn on els ciutadans troben l'interés i les oportunitats per fer efectiva la participació. També és l'espai on la participació, sovint un concepte massa intangible i retòric, es converteix en quelcom concret i útil. La participació local pot servir per parlar de coses que entenem i per resoldre assumptes que ens interessen. Aquest és el gran potencial de la participació, convertir-se en una eina que ens ajudi tant a debatre els temes que ens preocupen com a generar aquelles respostes que millor contribuiran al nostre desenvolupament i benestar.
3.- Alhora, quines limitacions o debilitats creu que cal tenir en compte per desenvolupar amb fonaments el pas del model de gestió local tradicional (de benestar) cap a models més relacionals / participatius?
El perill es troba principalment en la banalització de les experiències participatives, en la temptació d'usar-les com element “decoratiu” o com a demostració d'estar fent allò que està de moda. La participació ciutadana genera expectatives que no ens podem permetre malmetre frivolitzant-la. La participació ciutadana requereix un fort convenciment polític i un gran rigor tècnic. Si no es donen ambdues condicions els resultats no només seran dolents per una experiència participativa concreta, sinó que també en comprometran el seu futur. Estem treballant amb la confiança dels ciutadans i, per tant, hem de ser extraordinàriament exigents tant amb els objectius com amb les pràctiques i amb els resultats de la participació.
4.-Amb tot, com creu que pot avançar el desenvolupament de la democràcia participativa al món local?
Les dues darreres dècades, la participació ha entrat en l'agenda de molts governs locals. Han proliferat espais, experiències i estudis; però avui necessitem donar un pas més: necessitem passar de les experiències a les polítiques de participació. És a dir, cal que superem aquella situació on la participació s'ofereix com la cirereta del pastís per convertir-la en l'ou i la farina, en els ingredients que li donen cos. Hem vist a molts ajuntaments fent experiments participatius, però ara necessitem que aquests ajuntaments funcionin de manera participativa, que s'impregnin de la seva lògica.
Alhora, com comentava en el punt anterior, necessitem demostrar rigor i seriositat. Necessitem construir la participació amb regles clares, amb objectius ben definits i amb metodologies professionals. I necessitem, també, mostrar els resultats de la participació, demostrar que és útil per a millorar les polítiques i, d'aquesta manera, el benestar de la gent. Estem en un punt d'inflexió, en una crisi de maduresa que ha de portar la participació al moll de l'ós del funcionament de les nostres institucions.
5.- I a la demarcació de Girona, quins aspectes de context i de desenvolupament de la democràcia participativa destacaria?
Els municipis de Girona han arribar recentment –potser amb cert retard- a la participació, però ho han fet amb alguns avantatges. En primer lloc, hi han arribat des del pragmatisme i no des de la moda, la qual cosa és crucial per no caure en alguns del errors dels darrers anys. En segon lloc, s'ha impulsat una iniciativa –la Xarxa de Municipis Gironins per la Participació- des dels propis ajuntaments i això proporciona una major solidesa als projectes.
6.- Per acabar, en el context gironí, quins elements creu que aporten iniciatives professionals de suport extern com Neòpolis?
He esmentat en vàries ocasions la importància del rigor, la seriositat i la professionalitat. Els ajuntaments, sobretot els més petits, reclamen ajut per aconseguir-ho i, per tant, necessiten d'iniciatives externes com Neòpolis. Quan, a més, el rigor es combina amb proximitat territorial i amb convicció respecte allò que s'està fent, llavors l'aportació pot significar la diferència entre l'èxit i el fracàs dels projectes.
|
